Por fin, 4 dias y un montón de ganas para dejarla escalable… tenía mucha vegetación, tierra y piedras en el 2º y 3er largo.

Reequipada con parabolt inox de 10mm.     L1: V+   L2: IV   L3: V

El viernes pasado me fui con un montón de material a abrir una línea nueva a la izquierda de Esperando a María.  Tras padecer más de lo normal…llegué a la base de la futura vía, que semanas antes había estado mirando en el ordenador.  El primer largo era mejor de lo que esperaba una fisura bavaresa de unos 30 metros..olee.. que buen comienzo.   2 días me ha costado  acabar el 1er largo, eso si,  el 2º día subí  acompañado…

Ya ire contando más sobre esta vía.. ah su nombre:  Dama blanca.

Hola Amics:
No he pogut escriure abans per falta d’internet. Estic a Oruro, Bolívia.
Marta, la polonesa, es va anar cap a la Selva Peruana. Des de Cuzco vaig fer 500 quilòmetres fins a la frontera de Bolívia. Lee el resto de esta entrada »

Lo dicho, Un servidor, Quique y quien quiera venir nos vamos este fin de semana (del 14 al 16) a rasparnos las barrigas con el granito.

Para apuntarse que hable conmigo o con Quique.

Las inquietudes de Juan (el melero) esta vez nos llevaron a descender un barranco del que no se tenía apenas o ninguna información. Y Albert y un servidor, nos dejamos engañar y decidimos acompañarlo en su lucha contra el monte bajo y los zarzales. Lee el resto de esta entrada »

El passat dissabte 31 de març de 2012, es va celebrar el Campionat Provincial d’Alacant d’Escalada en Bloc 2012. Ignasi Tarrazona va aconseguir situar-se en el més alt del podi després de dues rondes de competició, semifinals al Lee el resto de esta entrada »

Efectivament companys, l’ultima parada, la del dissabte passat, va ser a Moixent, però a l’escola nova, no al Picayo que alguns de vosaltres coneixereu.

Fa uns mesos, pots ser anys, va eixir a la revista Desnivel, dos sectors nous d’escalada a Moixent, “Nueva Zelanda”, i “La Bastida”. Per a arribar, el mes recomanable es seguir la ressenya escrita  a la pròpia revista, sense fer cas al mapa que apareix, ja que el mapa es copiat i pegat de la ressenya del Picayo, i els nous sectors estan just a l’altra banda de l’autovia.  Es un poc enrevessat donat que recentment han fet obres a l’entrada de Moixent i no es exactament igual el que es descriu.

Mar, Josep, Rafa, Sergi, Raül, i jo, varem estar al sector “La Bastida” , un sector on predominen els 7cs. Son vies de una 20 metres, molt desplomades i bloqueres, excepte les vies de menor grau, prou mes vertical.

Allí varem passar el dia, alguns arreplegant espàrrecs perquè no estàvem massa fins, i altres encadenant 7cs i 7b+s en el dia i al segon pegue com ja ens tenen acostumats.

Queda dir, que es un lloc idoni per a anar en estiu, totalment d’ombra, i per als menys fanàtics, al sector “Nueva Zelanda” hi han graus mes humans.
En cas de necesitar ressenyes ens ho podeu comunicar a Josep o a mi.(Fotos)

Bo, ja hem començat la temporada de fugir una mica de la calor i per això el passat dissabte, Carlos i jo vam anar a la penya negra de Xeresa (orientació nord-est) i vam fer una via que encara no haviem fet, Esperando a Maria….

Ahi van unes fotos i per a més info en rocaimar..

Hola amics:
Estic a Cuzco, capital Inca. Vaig arribar el dilluns després de dos dies pedalant des de Abancay. Només sortir d’allà vam haver de pujar a un port a 4200 metres d’alçada. És una ascensió molt llarga on més de la meitat vam haver de Lee el resto de esta entrada »