http://www.clubalpigandia.com 25 anys fent muntanya!!! Sun, 05 Feb 2012 02:35:27 +0000 http://wordpress.org/?v=2.7.1 hourly 1 http://www.clubalpigandia.com/index.php/2012/02/pep-ginestar-ens-escriu-des-dels-andes/comment-page-1/#comment-1014 Rafa Sat, 04 Feb 2012 12:16:00 +0000 http://www.clubalpigandia.com/?p=6962#comment-1014 Gràcies Pep per la teva crònica inicial. Hem posat unes fotos baixades d'internet, relacionades amb la zona on ara et trobes. Gaudeix molt del viatge. Des de Gandia et seguim amb una mica d'enveja sana. Una abraçada. Gràcies Pep per la teva crònica inicial. Hem posat unes fotos baixades d’internet, relacionades amb la zona on ara et trobes. Gaudeix molt del viatge. Des de Gandia et seguim amb una mica d’enveja sana. Una abraçada.

]]> http://www.clubalpigandia.com/index.php/2012/02/gaudint-com-un-xiquet/comment-page-1/#comment-1013 Xavi Sat, 04 Feb 2012 11:46:09 +0000 http://www.clubalpigandia.com/?p=6957#comment-1013 Hola Jose! Fantàstica crònica i molt bones fotos! Sols una opinió personal, aquest racó de la web del Club Alpí Gandia on tots podem contar les nostres "batalletes" serveix per a això mateix...contar-les ací, penjar algunes fotos, contar la nostra aventura, etc...etc. Entrades així de curtes amb enllaç fora de la web pense que no enriqueixen el blog del Club. Torne a dir que és una opinió personal i com ja he dit, gràcies per compartir les teues experiències. Hola Jose! Fantàstica crònica i molt bones fotos! Sols una opinió personal, aquest racó de la web del Club Alpí Gandia on tots podem contar les nostres “batalletes” serveix per a això mateix…contar-les ací, penjar algunes fotos, contar la nostra aventura, etc…etc.
Entrades així de curtes amb enllaç fora de la web pense que no enriqueixen el blog del Club. Torne a dir que és una opinió personal i com ja he dit, gràcies per compartir les teues experiències.

]]> http://www.clubalpigandia.com/index.php/2011/03/hasta-siempre-guillem/comment-page-1/#comment-1012 Xavi2 Thu, 02 Feb 2012 22:36:31 +0000 http://www.clubalpigandia.com/?p=5062#comment-1012 Salut a totes i salut a tots! Fa molts dies que vull escriure en aquest mur popular. He anat entrant per llegir els comentaris i alhora sentir companyia algunes vegades que pensava en ell i tenia necesitat de sentir-me acompanyat. Totes les vegades volia deixar algun comentari, però se'm feia dificil...són molts sentiments i la por de no expressar bé el que senc, de no fer-ho amb claredat, no pels lectors/es sinó per Guillem...no se se'm feia una muralleta. Avui per fi m'he decidit, ja veieu quasi un any després. Guillem, en el camí de la vida, hi ha persones genials, cadascú les troba d'una forma. Per a mi són genials, les persones humils, sàbies, intrèpides i fidels als seus valors i als seus amics i amigues. Jo sóc una persona molt afortunada i crec que també constant i arriscada i tal volta per aquests tres factors, he trobat gent genial pel meu camí. Això és el que més m'ha enriquit en aquesta vida. I tu has estat un d'aquests tipos genials que m'he trobat. La teua genialitat ha estat un exemple per mi i t'estic molt agraït per això. Perquè sovint he mirat el teu camí i he pensat que era molt bon camí, i ambiciosament he vullgut aproximar-me, i és així com he crescut, mirant l'exemple de les persones com tu...sempre lluny d'arribar on tu, però aquest esforç m'ha servit per crèixer i ser més persona. El terratrèmol de records em fa plorar, com ja m'ha passat sovint durant aquest any d'ausència: des d'aquelles llegendes d'escaladors de les que ens parlava Josep i que m'iluminaven l'ànima per cercar les muntanyes, les cançons de Kortatu, de la Polla, els viatges amb furgoneta, el Capitán, els noms de les vies, tot això arribava als meus oïts d'adolescent amb 13 anys, assegut amb un grapat de xavals que volien viure i volar...sense coneixer't, ja savia que eres un tipo genial, com aquell de la "Local Hero", els anys van anar succedint-se i nosaltres també ens vam fer muntanyers...tu sempre eixies a les nostres converses com un crack, un escalador dels grans, et vaig conèixer i vaig comprovar tot el que jo coneixia per Josep, la meua font, una font que era la persona més fiable i més honesta que conec i el personatge de Guillem es va convertir en persona exactament com m'havia contat tantes vegades Josep. Els dies passaven i jo m'impacientava pensant que a Gandia no savien que tenien un dels grans, un escalador que per la seua excesiva humiltat no cridava al món ¡mireu el que faig amb les mans!...però bé que savia que no ho necesitaves fer. Vaig anar coneixent la teua família, a Anna i als teus fills, primer Andreu, després Carles i al final Eva, i hem vas sorprendre com a pare, estaves revolucionant la paternitat, un dia et vaig veure amb els tres a la bici, els tres i tu....increible, aquella imatge m'apareix contínuament, jo seguiria aquell camí, ho tenia clar, volia ser un pare revolucionari que particpés a la criança totalment, al 50% o més, tot el que puguera. Quan fos pare em deixaria la vida per criar i passar estones amb els meus fills, t'ho vaig veure fer i em vas convèncer...era la nostra obligació humana. Les xerrades al parc de l'Alqueria Nova, mentre els nanos jugaven amb la sorra i tu estudiaves Ciències Ambientals...eren xerrades que tenien una escusa que ja ni recorde però es transformaven en diàlegs llargs on els cims, la política, la natura, la família, els germans i germanes, els amics i amigues, les dones...anaven rulant i apareixent...vau vindre un dia a casa del Pirineu, allà vas estar quatre dies, no us vaig poder acompanyar, però al tornar tenia un dibuix que m'havies fet, un dibuix que guardaré sempre al cor. Havies pintat la silueta de la Pica i envoltant-la em contaves tot el que havies fet...en un escàs matí havies fet el Sotllo, el Verdaguer, la Pica d'Estats i la Pica Roja....corrent, com si res, pim pam...vas eixir a les 11,00 un dia de mal temps i vas tornar a les 8 de la vesprada...insuperable. De la teua mà vaig conèixer l'FP de Beniarjó i a Isabel i tot el seu equip, allí vaig començar a fer-te classes i a organitzar històries...la conexió era total...a mi em sembla que treballavem bé en equip...ara em quede amb la conversa que tinguèrem sota el pitospor de l'entrada, Isa, tu i jo...el futur dels xiquets ens plantava una mica de cara...senties curiositat de com serien de grans, vas fer algunes prediccions que em guarde pel futur, si arribe. Vas analitzar ràpidament als tres fills teus i vas contar alguna anècdota que mostraven el seu caràcter...estaves convençut que el nostre treball havia de servir per orientar en el camí, com una bruixola que havia d'ajudar a trobar el lloc adequat...em va costar tornar a entrar al centre de Beniarjó i encara m'emocione quan creue el parc de l'Alqueria Nova...però sempre que mire la penya em senc millor, se que estàs aprop que aquella paret eres tu, i que si tinc pena, només he de mirar-la per saber que tu no voldries que estaguèrem tristos per tot això. Un abraç company. T'estime. Salut a totes i salut a tots!
Fa molts dies que vull escriure en aquest mur popular. He anat entrant per llegir els comentaris i alhora sentir companyia algunes vegades que pensava en ell i tenia necesitat de sentir-me acompanyat. Totes les vegades volia deixar algun comentari, però se’m feia dificil…són molts sentiments i la por de no expressar bé el que senc, de no fer-ho amb claredat, no pels lectors/es sinó per Guillem…no se se’m feia una muralleta. Avui per fi m’he decidit, ja veieu quasi un any després.
Guillem, en el camí de la vida, hi ha persones genials, cadascú les troba d’una forma. Per a mi són genials, les persones humils, sàbies, intrèpides i fidels als seus valors i als seus amics i amigues. Jo sóc una persona molt afortunada i crec que també constant i arriscada i tal volta per aquests tres factors, he trobat gent genial pel meu camí. Això és el que més m’ha enriquit en aquesta vida. I tu has estat un d’aquests tipos genials que m’he trobat. La teua genialitat ha estat un exemple per mi i t’estic molt agraït per això. Perquè sovint he mirat el teu camí i he pensat que era molt bon camí, i ambiciosament he vullgut aproximar-me, i és així com he crescut, mirant l’exemple de les persones com tu…sempre lluny d’arribar on tu, però aquest esforç m’ha servit per crèixer i ser més persona. El terratrèmol de records em fa plorar, com ja m’ha passat sovint durant aquest any d’ausència: des d’aquelles llegendes d’escaladors de les que ens parlava Josep i que m’iluminaven l’ànima per cercar les muntanyes, les cançons de Kortatu, de la Polla, els viatges amb furgoneta, el Capitán, els noms de les vies, tot això arribava als meus oïts d’adolescent amb 13 anys, assegut amb un grapat de xavals que volien viure i volar…sense coneixer’t, ja savia que eres un tipo genial, com aquell de la “Local Hero”, els anys van anar succedint-se i nosaltres també ens vam fer muntanyers…tu sempre eixies a les nostres converses com un crack, un escalador dels grans, et vaig conèixer i vaig comprovar tot el que jo coneixia per Josep, la meua font, una font que era la persona més fiable i més honesta que conec i el personatge de Guillem es va convertir en persona exactament com m’havia contat tantes vegades Josep. Els dies passaven i jo m’impacientava pensant que a Gandia no savien que tenien un dels grans, un escalador que per la seua excesiva humiltat no cridava al món ¡mireu el que faig amb les mans!…però bé que savia que no ho necesitaves fer. Vaig anar coneixent la teua família, a Anna i als teus fills, primer Andreu, després Carles i al final Eva, i hem vas sorprendre com a pare, estaves revolucionant la paternitat, un dia et vaig veure amb els tres a la bici, els tres i tu….increible, aquella imatge m’apareix contínuament, jo seguiria aquell camí, ho tenia clar, volia ser un pare revolucionari que particpés a la criança totalment, al 50% o més, tot el que puguera. Quan fos pare em deixaria la vida per criar i passar estones amb els meus fills, t’ho vaig veure fer i em vas convèncer…era la nostra obligació humana. Les xerrades al parc de l’Alqueria Nova, mentre els nanos jugaven amb la sorra i tu estudiaves Ciències Ambientals…eren xerrades que tenien una escusa que ja ni recorde però es transformaven en diàlegs llargs on els cims, la política, la natura, la família, els germans i germanes, els amics i amigues, les dones…anaven rulant i apareixent…vau vindre un dia a casa del Pirineu, allà vas estar quatre dies, no us vaig poder acompanyar, però al tornar tenia un dibuix que m’havies fet, un dibuix que guardaré sempre al cor. Havies pintat la silueta de la Pica i envoltant-la em contaves tot el que havies fet…en un escàs matí havies fet el Sotllo, el Verdaguer, la Pica d’Estats i la Pica Roja….corrent, com si res, pim pam…vas eixir a les 11,00 un dia de mal temps i vas tornar a les 8 de la vesprada…insuperable. De la teua mà vaig conèixer l’FP de Beniarjó i a Isabel i tot el seu equip, allí vaig començar a fer-te classes i a organitzar històries…la conexió era total…a mi em sembla que treballavem bé en equip…ara em quede amb la conversa que tinguèrem sota el pitospor de l’entrada, Isa, tu i jo…el futur dels xiquets ens plantava una mica de cara…senties curiositat de com serien de grans, vas fer algunes prediccions que em guarde pel futur, si arribe. Vas analitzar ràpidament als tres fills teus i vas contar alguna anècdota que mostraven el seu caràcter…estaves convençut que el nostre treball havia de servir per orientar en el camí, com una bruixola que havia d’ajudar a trobar el lloc adequat…em va costar tornar a entrar al centre de Beniarjó i encara m’emocione quan creue el parc de l’Alqueria Nova…però sempre que mire la penya em senc millor, se que estàs aprop que aquella paret eres tu, i que si tinc pena, només he de mirar-la per saber que tu no voldries que estaguèrem tristos per tot això. Un abraç company. T’estime.

]]> http://www.clubalpigandia.com/index.php/2012/02/pasarse-al-lado-oscuro/comment-page-1/#comment-1011 MARCE Thu, 02 Feb 2012 16:44:02 +0000 http://www.clubalpigandia.com/?p=6953#comment-1011 Hey Xavi me a molao, ¿cuando hablamos del tema? salu2 Hey Xavi me a molao, ¿cuando hablamos del tema? salu2

]]> http://www.clubalpigandia.com/index.php/2012/02/pasarse-al-lado-oscuro/comment-page-1/#comment-1010 vico Thu, 02 Feb 2012 15:52:40 +0000 http://www.clubalpigandia.com/?p=6953#comment-1010 mi querido Xabi, yo como mucho te subo escalando hasta el segndo piso de la peña, y luego desde alli tu decides si remontamos el buelo hasta los naranjales, por que como me digas que hasta urgencias, no reclutas ni a un pichon. Buen video y un saludo campeon. mi querido Xabi, yo como mucho te subo escalando hasta el segndo piso de la peña, y luego desde alli tu decides si remontamos el buelo hasta los naranjales, por que como me digas que hasta urgencias, no reclutas ni a un pichon.
Buen video y un saludo campeon.

]]>