Archivo de la Categoría “Cròniques”


salida en castellonetcim cutaport beniarresregall benicadellmeta alcoi

Per cortesia de Rafa Llocnou:

Un any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que aquest any celebra ja la IV edició.
I Així, pasat dissabte i a les 02,00h de la matinada eixirem des de l’arc d’entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1 valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants, gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d’Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava Albert amb la furgoneta  per a muntar el primer avituallament  i esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, a l’altra volta serà.

A partir d’ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic. Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant per la senda que creua tota la serra cap al port d’Albaida, on ens esperava el nostre amic amb el segon avituallament. Menjàrem un poc i aprofitàrem per canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d’Agres, l’únic que passem en tot el recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els últims 15 km. De la marxa. Per l’espectaculr pinada i ombria d’Agres pujàrem cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d’altura, punt més elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per les serralades més pròximes.

Baixant pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58 km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts. A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges, les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!

Comments 2 Comentarios »

L’enllaç a la web de Sara:

http://sarukaszgany.blogspot.com.es/2013/07/triasico-que-gran-clasico.html

Comments No Hay Comentarios »

L'enllaç:

http://asp-es.secure-zone.net/v2/index.jsp?id=570/8234/17218&lng=es

Comments 1 Comentario »

Ayer por la mañana nos subimos como jabatos a la base de Peña negra, en Xeresa,  a dar le un primer tiento a la última vía equipada en la pared, Costra nostra.  Sus dos primeros largos trascurren entre Mano a mano y Mal son d´estiu en una de las zonas más desplomadas de la pared, donde a veces la roca es algo “especial”.  Como siempre que probamos la  primera vez una vía,  escalas con algo de tensión extra….por que siempre se te rompe algo o hay que has limpiado lo suficiente, o hay un chape algo más jodido de lo que tu pensabas…en fin un coctel cojonudo….para tu cabeza de buena mañana.

El primer largo me toca a mí… ale machote jejejeje. 30 m aprox y sobre 7a, que bien pa calentar… largo bestial..y todo está en su sitio, no se ha roto nada y los chapes son buenos, menos mal…eso si desploma un montón. Reunión colgada a saco. El siguiente largo le toca a Ernesto.. 6c, quizás más, 10 m desplomados y los últimos metros verticales con 5 puentes de roca seguidos. Llegando al final del largo, en una repisa, nos encontramos la  2ª reunión de Mano a mano,  nuestra reu la encontraremos  dos metros más alta y a la izq. Hasta aki, la vía es bestial… cuando llegas a la 2ª reu, llegas eufórico con la adrenalina  por los poros. Ahora nos toca abrir el 3er largo, a eso hemos venido, así que a subir el petate 6o m.  jejejej ale ale Ernesto todo tuyo.

Bueno llega la hora de la verdad el 3er largo es un desplome bastante bestia  y le voy a entrar  por donde menos desploma, pero aun así ..buffff.  Después de pelearme un buen rato, 3h,  monto reunión fuera del desplome, en una repisa que está en la base de un diedro ciego… un buen largo para liberar, 5 puentes de roca y 4 parabolts. .. 6a/A1, que liberado saldrá 7a + ó -

Ernesto en el 1er largo.

Ernesto en el 1er largo.

. Acabada la aventura, dejamos una cuerda fija y nos rapelamos la vía….

No  tuvimdscf48601os casi palabras para definir el día, solo se nos ocurrió una: Tensión, pero de la buena…Así que decidimos cambiar el nombre a la vía, que aunque el anterior nombre le iba ni que pintado, este nuevo nombre definía perfectamente un día de escalada y lo que sentimos…ALTA TENSIÓN…

Otro día más y mejor..aupa

Comments 1 Comentario »

Un poco tarde pero es que terminamos muy cansados.

p3230896

El sábado 23 de marzo unos cuantos amigos y socios fuimos a disputar la 2º edición de la perimetral. Lee el resto de esta entrada »

Comments 1 Comentario »

0000-ushuaia

Hola amics: La pregunta del ¿ara què? de la crònica anterior en arribar a “Ushuaia” ja té resposta, s’ha convertit en més pedaleig per “Tierra del Fuego”.

Vaig sortir d’Ushuaia amb el cel molt negre i fred, reprenent les meues pedalades. Lee el resto de esta entrada »

Comments 1 Comentario »

4-mapa-des-de-rio-grande-a-ushuaia

Hola i salutacions des d’Ushuaia. Vaig arribar ahir a la tarda. Lee el resto de esta entrada »

Comments 1 Comentario »

7-torres-del-paine

Hola companys us escric des de Río Grande, que en teoria es troba a dos dies de camí amb bicicleta de Usuhaia. Dic en teoria perquè la meteorologia és la que mana. Lee el resto de esta entrada »

Comments No Hay Comentarios »

p3020717-640x480Es medianoche, allí estamos los once que vamos a participar este año, unos ya veteranos como los hermanos Jose y Javi, Rafa Llocnou Vicent Tavernes y los que se van a estrenar en esta ruta como Rafa  de Albaida, Xavier de Bellreguard, JuanEnrique y Jose,  Salva y Rafa Montagut. Aunque estemos listos para enfrentarnos a un largo día, a todos se nos ve un poco nerviosos, por delante nos esperan muchas horas de marcha, y mas este año que sabemos que la ruta presenta bastante barro y tanto en el Benicadell como en el Montcabrer hay nieve. Estas condiciones nos obligan a salir con bota, veremos que tal lo llevan los pies.

Después de dejar las bolsas personales en el coche de apoyo, salimos en busca de la oscuridad. Pero solo un instante pues pronto la luz de las frontales ilumina el camino. Lee el resto de esta entrada »

Comments 7 Comentarios »

Fitz Roy i Cerro Torre de Camí a El Chaltén

Hola amics. Estic a “El Calafate”, Argentina. Lee el resto de esta entrada »

Comments 1 Comentario »