El curso de nudos que nos propone Angel, al final se hará en LA CANTERA (Castillo Bayren).
Y empezará a las 9.30h.
Avisad del cambio a vuestros compañeros interesados en el curso.
Gracias y…a disfrutar!

El curso se impartirá de forma gratuita el domingo 22 de enero a las 9h en la Peña para todo el que quiera.

Material necesario:
- Una cinta cosida de 2 metros
- Un cordino de 6mm. de 2 metros

El curso consistirá en maniobras en pared y un pequeño acercamiento al autorrescate.

Teléfono de contacto: Angel 615375870 ó email: besave10@hotmail.com

Este dissabte per la vesprada Marce va cumplir la seua paraula i, acompanyats de Juanvi que es va apuntar el divendres per la nit, ens va portar a escalar una via de tres llarcs a l’escoleta de L’Ocaive (Pedreguer). El solet pega per la vesprada, però de vegades l’airet que corría era molt bo i ens va ajudar a portar be la calor.
Ell ja l’havía escalat amb Borja, així que no va hi haure problemes en trovar el lloc, i en un “pis pas” ja estavem fent el primer llarg (6a). L’ordre en tota la via va ser: obría Marce, jo anava la segona comodament(tot hi ha que dir ho), i Juanvi s’encarregava d’asegurar a Marce i de arreplegar les exprés, ja que ell anava el tercer.
El segón llarg era una travesía molt xula(crec que també 6a), però que per la cantitat d’herbetes seques que hi havíen no vaig poder disfrutar tant com m’havera agradat (les hervetes anaven clavant-se als ulls molestant prou).
I el tercer llarc, i per a mi el mes dur, començà amb un desplom brutal, que agafantmos d’un cable de ferro que hi havía a la eixida, i després en el pas (que jo consideraría de 6b) plaquero tenint que acerar a pesar de que es algo de lo que no vull acostumbrarme, finalment el vaig traure sense massa patiment.
Una volta acabada la via, ràpidament en vaig llevar els peus de gat que ja no podía soportar mes (i això que en la primera reunió ja mels vaig llevar un ratet), i vaig gaudir del meravellós paisatge(ruines d’un castell¿? incloses). Foto de rigor dels tres “campions”, i, amb cara de satisfacció, tornarem a casa.
I…”eso es todo, amigos!”

El diumenge 5 de Juliol ens anarem Miguel i jo per la vesprada a buscar la escoleta d’Alzira: El Tallat Roig. No va ser complicat trobarla. Pero si que teniu que anar en compte quan estigau ja al camí de pujada a les vies, que hi ha un moment en el que pots tirar cap a l’ esquerre, que puja o cap a la dreta que dona la sensació de que vas a baixar. El de la dreta es el bo. Nosaltres tirarem cap a la esquerra i acabarem tenint que fer “escalada lliure” per a poder arrivar fins les vies.
Eixe diumenge provarem dos vies a ull, que després, al mirar les resenyes ja en casa decubrirem que la primera era un cuartet i la segona un quint( les dos vies a vista i encadenades sense problemes). Ja no ens va donar temps de fer res mes, però al menys ja sabiem com arrivar per a la pròxima. Lee el resto de esta entrada »

El divendres 21, un dia després del reste del grup, eixirem de Gandia cap a Cantabria David, Rafa i jo.
De camí al nostre destí ferem una paradeta per a vore el Guggenheim(impresionant!)a Bilbao.

Quan arrivarem al Parc Natural dels collats del Asón, Vicent Boscà i 4 companys mes ja portaven temps fent la “Tibia-Fresca”. Després de 25 hores aproximadament entre trovar l’entrada i el paseig per dins de la cova(17 hores!), arrivaren de nou al alberg,hora en la que nosaltres eixirem, després de que ens contarem les seves aventures, a fer una ruteta fins la cascada de l’Asón.

El diumenge com l’oratge no permitía altra cosa, canviarem la muntanya per la ciutat: Santander, on pujarem fins el faro, passant tot el dia per allí. El grup d’espeleo sen va anar a fer una cova amb una de les sales mes grands d’Europa: “Carlista”.

Eixa nit soparem tots junta com a fi de viatge.

El diumenge 13 va ser la treva a uns dies grisos i doblement tristos…ja sabeu per qué.

Ens va eixir un dia que no podiem desaprofitar, Així que ens vam anar a fer el, tan ansiat per mi, Benicadell. A les 8.30 ja estavem direcció a Beniatjar. En quant vam aparcar el coxe creuarem el poble i ja estavem, sense presa, però sense pausa pujant. Per el camí ens trovarem a una xica, dos xics i com no un gos que eren també de Gandia. La llum, el sol i les vistes eren espectaculars.

Al arrivar al punt on pots arrivar a la nevera o al cim, vaem decidir anar primer al cim, on esmorzarem despres de destrepar fins una petit plà on ademés de les vistes i el calor del sol(era el costat on no bufava el vent), vam gaudir de la companyia del pardalets que es menjaven els trosets de pa que no vaig poder remediar donar-los.

Després de la típica foto junt al piló, el xic que ens va fer la foto ens va comentar una ruta que es convertiría des de aquell moment i per al pròxim dissabte en el nostre proxim destí: El Montcabrer des de Pego. S’apunteu???

Abans de baixar definitivament ens arrimarem a la nevera i alli, Borja sentat al piso i jo xitada tan ricament cara a sol, pasarem uns minuts aprofitant el silenci que ens ofería aquell lloc.

Una ruta per a repetir!!!!