Noruega no és una terra de contrastos, al menys en hivern: és tota blanca i gelada. I quan dic tota, vull dir tota. Ja des de l’avió podiem observar que tot el país està blanc de neu i gel, neu per tot arreu i gel als rius i a la mar que l’envolta. Impressionant. I Oslo està al sur del país. El nord supose que serà encara més blanc…si més blanc pot ser.

Lee el resto de esta entrada »

Ara fa una setmana que la promoció més vella i la més nova del Club Alpí vam passetjar per la neu pols d’Andorra, a El Tarter. El dissabte ferem una excursió amb esquís mentre els menuts provaven les pistes d’iniciació. Diumenge es va fer una ruta molt boniqueta amb esquís per la Vall de Ransol, buscant La Serrera, però vam acabar en un altre cim, pot ser el pic pla de Jan (?) Les fotos ens aclariran els dubtes. Xavi i Miquel tenen les del diumenge i ji pose les del dissabte: pujadeta per una pista blava fins el punt més alt de l’estació, seguint les marques d’una cronoescalada que havia eixit una hora abans.

Participants: David, Sonia, David i Marc; Miquel, Elia i Miguelito; Xavi, Susana, Xavi, Aitana i Guillermo; Guillem (a soletes)

En una visita familiar a Candanchú vam baixar el tub de la zapatilla. És un fora pista de l’estació. El vam trobar amb bona neu, però un poc humida i amuntonada. Després vam estar dos dies esperant i veient la pluja, que va arribar fins i tot als 2000 metres (5º). Per fi al tercer dia esquiàrem fins última hora, on el fort vent i una pedregada fineta ens va fer retirar-nos fins a l’any següent. Imagine que molts hauran patit uns nadals pareguts. El video, us adonareu, està un poc accelerat per no fer-lo pesat, excepte al final. El tubo impresiona més del que és, i les imatges no són res paregut a la realitat. Aquesta ressenya sols té el sentit de mostrar la nostra frustració dels apàtics dies de pluja.

Baixar la zapatilla from Guillem Sendra on Vimeo.

Sols per penjar unes fotos del dissabte. Y el dilluns festiu vam escalar a les curtes vies del Barranc fondo de Bellús. Dia de nominacions i lliçó d’humilitat.

Despres de 20 anys, Miquel i Guillem repetim la via del Penyal “La Nariz”, gràcies a que la setmana pasada va ser reequipada per Roy i el mateix Miquel.

Un increïble recorregut per la part  més fina i alta de la paret, amb tres llargs de pur artificial a equipar en moltes ocasions, amb friends i cables (un joc sencer de cada).

Una delicatessem de via que algú ha perdut l’oportunitat de fer aquest diumenge passat.

La escalada no ha estat tan sentida com la de fa 20 anys, però la via encara no ha perdut un pel de la seua elegància i delicadesa. Quan pugau, no us la pergau. No la oblidareu mai.

Com es va dir en l’última assemblea es proposa aquest taller per al que estiga interessat:

Taller de pautes d’entrenament en rocódrom

Lee el resto de esta entrada »