Amb molts dies de retard us mostre algunes fotos de la mega travessa de psicobloc que ferem al penyal d’Ifac. Si voleu veure moltes més, podeu entrar a l’enllaç de Roy que teniu a la dreta (rockparadis). I si s’animeu podiem quedar per fer un troç de la mateixa. Segur que no defrauda. A l’inici no és molt difícil.
Archivo del AutorVideo del Rally. Impressionant les imatges accelerades de varies cordades per la paret. Un dia d’escalada a Terradets, 12 hores sense parar pujant i baixant, molta gent i bona companyia. Un temps que no prometia ni una hora bona i tanmateix ens va deixar, solet de tant en tant. Els peus castigats de tant de regleteo i els braços descansats, al contrari que en Riglos. Heu perdut una activitat fantàstica, però Terradets encara està per a qui vulga probar la seua delicada i cómoda escalada. Us esperem al Rally del Penyal. Degut als problemes de la insondable informàtica, penge amb unes setmanes de retard un video més complet de la nostra estància pels gels del nord. D’Alacant a Rjukan, gel del bo. from Guillem Sendra on Vimeo. Una nova proposta per part d’And Hell, de caràcter lúdic-competi-esportiu, a la Penya Roja de Marxuquera: escalar tot el que pugues en set hores. Les bases són: Unes poques fotos més per anar mirant… Noruega no és una terra de contrastos, al menys en hivern: és tota blanca i gelada. I quan dic tota, vull dir tota. Ja des de l’avió podiem observar que tot el país està blanc de neu i gel, neu per tot arreu i gel als rius i a la mar que l’envolta. Impressionant. I Oslo està al sur del país. El nord supose que serà encara més blanc…si més blanc pot ser. Ara fa una setmana que la promoció més vella i la més nova del Club Alpí vam passetjar per la neu pols d’Andorra, a El Tarter. El dissabte ferem una excursió amb esquís mentre els menuts provaven les pistes d’iniciació. Diumenge es va fer una ruta molt boniqueta amb esquís per la Vall de Ransol, buscant La Serrera, però vam acabar en un altre cim, pot ser el pic pla de Jan (?) Les fotos ens aclariran els dubtes. Xavi i Miquel tenen les del diumenge i ji pose les del dissabte: pujadeta per una pista blava fins el punt més alt de l’estació, seguint les marques d’una cronoescalada que havia eixit una hora abans. Participants: David, Sonia, David i Marc; Miquel, Elia i Miguelito; Xavi, Susana, Xavi, Aitana i Guillermo; Guillem (a soletes) En una visita familiar a Candanchú vam baixar el tub de la zapatilla. És un fora pista de l’estació. El vam trobar amb bona neu, però un poc humida i amuntonada. Després vam estar dos dies esperant i veient la pluja, que va arribar fins i tot als 2000 metres (5º). Per fi al tercer dia esquiàrem fins última hora, on el fort vent i una pedregada fineta ens va fer retirar-nos fins a l’any següent. Imagine que molts hauran patit uns nadals pareguts. El video, us adonareu, està un poc accelerat per no fer-lo pesat, excepte al final. El tubo impresiona més del que és, i les imatges no són res paregut a la realitat. Aquesta ressenya sols té el sentit de mostrar la nostra frustració dels apàtics dies de pluja. Baixar la zapatilla from Guillem Sendra on Vimeo. |






































Entradas (RSS)