Els passats 6 dies, Carles, Borja, Carlota, una amiga de Sabadell que alguns del club ja coneixeu, i un mateix, hem pogut gaudir d’unes magnifiques línies d’escalada, i d’uns desnivells muntanyencs un poc diferents als que estem acostumats a la Vall de Boí.

El passat dilluns a les 8:30 de la matinada, Carles, Borja i jo eixirem amb el tren en busca de Carlota que ens esperava a Sabadell. En arribar al poble on teníem l’apartament, Erill La Vall, ens adonarem que estàvem ja als Pirineus, la temperatura era una mica inferior a la que ens acompanyava a Gandia.

El primer dia, matinant a causa de les ganes d’escalar que teníem, ens passarem per la Placa Xalmet de l’escola d’escalada Cavallers, una placa impressionant amb orientació oest, on poguérem tenir un primer contacte amb aquell granit desconegut per a nosaltres, i amb aquelles plaquetes a les que no estàvem acostumats. Al final del dia, ja començarem provant el primer 6b de l’escola, el qual sols va encadenar Carlas, i en el qual, jo mateix em vaig RElesionar (si que començava be les vacances d’escalada).

El segon dia, amb dubtes sobre la “meteo” matinarem per tal d’adquirir una bona costum, i ens disposarem a pujat a “La Punta Alta de Comalesbienes” (3014m) [un 3000 de vaques] però la sort no ens acompanyà, i apenes a 100 metres del refugi, varem fer marxa arrere ja que un cúmul de núvols ens estaven amenaçant, això si, per tal de no perdre el dia, esmorcarem un bon esmorzar de poble, i férem una visita a l’escola d’escalada de Viuet una escola de calcària semblant a la Penya Roja, però com es sabut per tots, no hi ha res com la nostra penya, ja que hi havia molt de bloc solt, molts “alejes” i una mala aproximació i peu de via, res a veure amb Cavallers.

El Tercer dia, despertant mos un poc mes tard per tal de descansar com es degut, férem una visita a l’African Wall també de Cavallers, una altra placa de l’escola esta si, amb orientació est, que ens estàvem “gelant com a polls”.Aquest dia, ja mes adobats i acostumats a la roca, feres algunes línies molt boniques, i mes dures, amb uns slabs com mai havíem practicat, i aquest dia si, alguns de nosaltres ens anàrem amb un 6b de Cavallers a llibreta.

Una ultima matinada per al 4t dia, aquesta a les 5:30 del matí, ens servi per emprendre el segon begué a aquell 3000 que se’ns havia resistit la primera vegada. Començarem a caminar abans que les carreteres estigueren posades, i les muntanyes plantades, el que ens facilita un poc el camí. Aquest dia, poguérem gaudir de la presència d’un “Bambi” i uns rierols de desgel prou mes carregats que el la vegada anterior a causa de la calor.

Als 2600m o així, ja començàvem a adonar-nos que pujar un 3000 era un poc mes dur que pujat el pic de la Safor o el Montduver. Peró com sempre, qui ho busca o troba, i desprès de 5h:31m ens férem amb el cim.

Fotos de la nostra ultima aventura per part de Carles , Borja i Carlota (Proximament)

Esta entrada fue escrita el Domingo, 18 de Julio de 2010 a las 0:56 y archivada en Album, Alpinisme, Cròniques, Escalada, Rocadicte, Senderisme, Zona General. Puedes seguir cualquier respuesta a esta entrada a través del feed RSS 2.0. Puedes dejar una respuesta, o trackback desde tu propio sitio web.