Escala o rebenta, rally Ifac 09
Cap. I Escala o rebenta.
Arribem matinet al passeig del port i comencem a veure ja moviment de furgones i personal que està preparant-se per a escalar. Repartim salutacions per tot arreu i trobem a Miquel, organitzador de l’event i company meu de cordada. Miquel està molt ocupat parlant amb uns i altres: amb Roy (l’altre organitzador), amb el diferents estaments que van arribant com bombers o policia local, protecció civil, etc. Anem cap al lloc d’enregistrament i com que encara estan montant-lo, som els primers i ens donen el dorsal nº 1. Serà una premonició?
Molt puntuals ens reunim tots a l’entrada del puto paseo ecológico. Material penjant dels arnessos i sorollet de mosquetons i gavines de fons quan comença el sorteig de les vies, i per sort o dissort ens lleven la Herbes i la Revelación. Al nostre torn de tria ens decidim per Nueva dimensión. Un poc forta per començar però equipada amb parabolts.
Donen l’exida a les 9h i anem en gran grup mirant-nos les cares i comentant trivialitats pel camí, amb un somriure nervioset que mostra la curiositat d’escalar un dia com hui al VIII Rally del Penyal d’Ifac.
Alguns ja van prou per davant amb camallades ràpides per guanyar uns segons a la resta i els primers en encordar-se estan iniciant “Sin permiso de obras”, la via que comença al mateix passeig, a la vora de la mar. Poc a poc ens acostem al peu de via i comprovem que la pedra està sobadeta. Males cares posem tots però aixó no vol dir res, les cordades alcen els primers metres amb queixes però sense fre i cal despabilar-se. Lee el resto de esta entrada »

Per cortesia de Roy, us afegisc un video de fa més d’un mes d’una supervia superdirecta al Penyal d’Ifac.

Los Lunes y Superdirecta mix from Roy de Valera on Vimeo.

Rocadicte. Article nº2
Siento 12 vías del Peñón
Comentades i ordenades per modalitats i nivells de dificultat.

-CLÀSSIQUES-(IV,V+, 6a)
1- Valencians. – En general fàcil amb passets solts més difícils. La placa final de dos llargs és molt elegant i asomar-se a l’aresta de la última reunió a poqueta nit és espectacular. Si podeu, feu-la així… una proposta diferent.
2- UBSA.- Via imprescindible per a escalar diedres de dificultat mitjana, semiequipada. Amb un rappel pendular interessant. Si la fas, aprens a menejar-te per una paret gran rodetjat de grans vies.
3- SAME.- No tan fàcil en alguns moviments però en conjunt és asequible. El diedre del primer llarg i la xemeneia són el millor de la via. L’eixida de la xemeneia (fas reunió dins) és tremendament aèria
-EQUIPADES-(6a-6b-6c).
4- Costablanca.- deportiva asequible per que els pasos més durs no són obligats. Mantinguda i en ocasions prou aèria.
5- Navegante.- deportiva més mantinguda i obligada que l’anterior, recorre la part del penyal més vertical però pròxima a l’Ubsa constantment. Té una variant d’eixida cotada de 7b+ a vista.
-CLÀSSIQUES-(6a-6b-6c)
6- Anglada-Gallego.- Dos primers llargs amb passos durs i de desequilibri i la resta molt més fàcil. Va pel mig de la gran paret però no és aéria, sols en pocs moments.
7- Gómez-Cano.- Dos primers llarg durs (pots fer tres), amb passos d’Ao (o A1), després descanses durant dos o tres llargs més de repisses i esperons entre coves, i acaba amb dos llargs o tres més difícils, verticals i aèris. Superclàssica.
-EQUIPADES- (6c, 7a,…)
8- Nueva dimensión.- Interessant proposta històrica que busca l’espectacular desplom final amb un grau molt asequible. Al primer llarg puges com pugues.
9- Lunes al sol.- Nova proposta en lliure molt mantinguda en 6c, amb passos obligats des del primer metre. Té una travessia desequipada especialment tècnica.
-CLÀSSIQUES- (6a/b, A1, 7a…)
10- Herbes màgiques.- Un primer llarg d’artifo per a equipar passos solts i un desplom cardíac, ara reequipat. Els llargs del mig tenen una roca un poc trencada.
11- Superdirecta.- Mantinguda en dificultad física, tècnica i psicològica en 8 dels 9 llargs de la via. Busca el pinàcul final del penyal.
- ARTIFICIAL- (A1, A2, A3, A…)
12- Tronco piratas.- Podria haver posat altres d’artifo difícil, però aquesta la conec i té una repetició en 13 hores d’escalada. Mantinguda en artificial amb unes coves al mig per a descansar.

El club dels 1000m
(Article extret de la web “Matxinklimb”, dedicada a l’escalada en paret i alpina)

En el rally del peñón 08 me faltaron 50 metrillos, pero en el de este año me sobraron unos 100. ¡¡Por fin!! Mi objetivo principal se ha cumplido ya que no buscaba ganar… (mentira, simplemente se lo curraron más que yo).
Con ésto, desde ahora propongo y proclamo la creación del nuevo y exclusivo “club de los mil”.
Se trata de un prestigioso club virtual con presupuesto cero, de ámbito local y de libre acceso y participación.
El requisito para pertenecer a él consiste en haber escalado al menos 1000 metros de desnivel acumulado durante las 24 horas de un mismo día, sin limitación de dificultad o modalidad: libre, artifo, clásica, deportiva, solitario, solos, … Desde III en adelante.
- Quedan excluidas por no ser “escalada” pura las ascensiones por ferratas, crestas, senderismo alpino, etc. Sólo roca caliente.
Quien quiera participar sólo tiene que añadir su actividad en este foro y ya estará inscrito. No es preciso, pero intentad anotar los datos más relevantes como orientación para los demás. Más adelante publicaremos una relación ordenada según el desnivel máximo alcanzado.
Ánimo valientes y escalad más lejos, más fuerte y más alto, malditos.

Ya son miembros del club los siguientes:

Dissabte 2 de Maig: ¡¡Per fi!! Després del front que ens havia afectat lleument els darrers dies, ha arribat un vol de cola de front. Les prediccions de Meteosim i de la nova ferramenta web XCSkies per planificar els vols de distància ho “pintaven” clar…sostres de 2200msnm, vent de llevant en superfície i a 850Hpa (1500msnm). El vol de Cross estava assegurat i hi havia que preparar-se. Al final amb 2150m d’altura màxima del vol despegant desde el propi Mas de Llopis, amb tèrmiques de +4.5 em vaig llançar amb 1900msnm i damunt del cim del Montcabrer creuant tota la Mariola sobre els 2100msnm per davall dels cúmuls seguint el carrer de núvols d’evolució direcció Fontanars. Al final no vaig poder passar de Banyeres. El primer vol de XC de la temporada i un dia espectacular!

La foto està presa després del vol…a l’aterratge entre la carretera de Bocairent-Villena i amb el castell de Banyeres al fons.

Dades del vol:

Despegue: Montcabrer - Mas de Llopis Aterratge: Crta Bocairent-Villena (Banyeres de Mariola) Alt màxima: 2184msnm · Tèrmica máx.: +4.4 · Distància OLC: 21,10km Vela: Gradient Aspen 2 Pilot: Xavi Català

     Ha valgut la pena vindre al bovedón sols per veure una activitat del més alt nivell d’escalada esportiva.

Malsoñando, 8c a vista, per Edu Marín, 23-5-09

     Per la web de Vimeo corre un video del moment. Espectacular, interessant i indescriptible. Mentre escalava la via no va dir paraula, de tant concentrat que anava. Els mirons vam patir en el pas del monodit de l’eixida, perque volia agafar-lo en bidit i no li cabia. Va destrepar el pas i després, sense cap problema, el va fer. Moments abans va fer Arcadia (7c) per escalfar, i va caure per un esbaró en la xorrera, i també va fer Trasnochando (8b) però va caure en el pas d’eixida per agafar el monodit amb la ma dreta i no amb l’esquerra que és com es fa normalment. Les dos vies se les va berenar com si no costaren. Qualsevol mortal s’havera desanimat d’aquest inici en el bovedón, caure en dos vies de calfar, però aquest català no ho va mostrar i va demostrar tanmateix que el que li importava de veres és la possibiltat d’un 8c a vista.

I és el seu tercer 8c a vista.

A la nit va anar a celebrar-ho a la platja amb el seu company Gerard i Ignasi.

Quina passada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!